Ments qüestionadores.

Durant les darreres sessions de classe m’he adonat que el que realment caracteritza el nostre grup – classe és l’afany per saber, les ganes d’investigar.

I per què dic això? Doncs, perquè els darrers dies he caigut en la conta que entre tots sempre ens estem qüestionant coses i, si realment és quelcom rellevant o interessant per a nosaltres, ho investiguem fins que trobem una solució satisfactòria. Per exemple, un company de classe durant la sessió pràctica de Power point va pensar que deuria d’haver alguna manera més senzilla de fer que en clicar en un espai apareguessin de forma ordenada les aplicacions que volíem, i la va trobar. En altra ocasió, entre unes quantes, varem començar a filosofar envers una cosa més intangible com és la felicitat, i el per què de considerar el arribar fins a ella una acció egoista.

És evident que hi ha reflexions, com aquesta darrera, que no tenen una resposta immediata, com va passar amb el primer exemple, però m’agrada el fet de veure que les futures docents és pregunten coses, siguin de l’índole que sigui, i a més ho comparteixen.

Un bon exercici per intentar reflexionar és escoltar i jo vos convit a escolar la lletra d'aquesta cançó:

Decisions.

Aquesta setmana hem reprès un tema que estava una mica apartat, com és: sobre què fem el treball multimèdia.

En un primer moment decidirem crear l’activitat partint d’un conte que parlava dels sentiments, però en intentar concretar la proposta didàctica que treballaríem en el power point ens adonarem que tal vegada era una temàtica complexa per tractar d’una forma tant impersonal.

No obstant, decidirem pensar-ho i cercar bibliografia per tal de decidir si aquests plantejament podria ser viable. Per tant, ara ens trobem en aquest punt, que, per a mi, no és irrellevant, doncs la base d’una bona fonamentació és la reflexió, ja que sense aquesta no es poden relacionar els objectius amb la posta en marxa o, si més no, no d’una forma acuradament argumentada. 

Hem de saber esperar...

Una setmana estranya.

Aquesta setmana ha estat diferent, no sé ben bé perquè, però no ha estat com les altres. No obstant, això no vol dir que hagin set uns dies dolents, sinó més bé carregats de moltes experiències.

Hem rebut molta informació, entre les quals hi ha els resultats del primer parcial de l’assignatura. Aquests no han estat dolents, però podrien haver set millors. És a dir, vaig començar a estudiar enseguida que ens avisaren que tindríem examen, una setmana i mitja abans. Encara així no li vaig dedicar prou temps, doncs tenia moltes coses a fer i només em quedaven un parell d’hores lliures a les tardes o a les nits, que és quan menys capacitat de concentració tinc. Tot això per què ho dic, doncs perquè no estic satisfeta amb la meva nota però consider que és la que em toca en relació allò estudiat.

D’altra banda, aquesta setmana han passat altres coses que m’han donat peu a una altra reflexió un poc més profunda (clica aquísi la vols llegir).

Quan un estudia...

Quan un comença a rellegir, tornar a mirar vídeos, repassar apunts, ... s’adona que hi ha conceptes o explicacions que fa un temps ja havien passat per la nostra ment, gràcies a: una conferència, un comentari, una reflexió, un llibre, etc.

Però és obvi que fins que no reflexionem, organitzem els conceptes i per tant acomodem idees no arribem a conclusions ni ha connexions eficients. I és precisament això el que m’ha passat avui de tarda quan he vist un vídeo d’en Jordi Adell quan ell feia la metàfora de l’educació com a un carruatge de cavalls, ja que aquest carruatge ja havia passat abans per la meva ment en un altre tipus d'explicació.

Vídeo:

Escola + família

Des del meu coneixement com educadora i monitora de temps lliure consider el tracte amb les famílies una part de la nostra tasca un tant complicada. No perquè no sigui important aquesta comunicació, que hauria de ser constant, sinó perquè simplement els pares fan paper de pares i els educadors rol d’educadors. 

Què vol dir això? Doncs, que és molt difícil que aquesta relació funcioni si les dos parts no aconsegueixen posar-se a la pell de l’altre i saber escolar, o sigui, entendre el què està pensant l’altre i assimilar el màxim possible el per què dels seus raonaments.
Tenint en compta això, qualsevol recurs que pugui millorar la comunicació entre l’escola i les famílies, des del meu punt de vista, és benvinguda.

En altre paraules, mitjançant les TIC els pares poden veure què fan els seus fills a classe, ajudar en aquest nou procés d’ensenyament que estan realitzant els seus fills des de casa, ... i, en conseqüència,  entendre quin és el procés que estan fent els seus fills, cosa que al meu parer els farà més partícips d’aquest i consegüentment més oberts a entendre tot allò nou que els hi hagi d’explicar la mestra.

{Escola + família = EDUCACIÓ} Tots fem Societat!

TIC amb la societat.