sábado, 29 de diciembre de 2012

Editar imatges amb Gimp i Paint.net

Després de probar amb molts programes i de mirar molts de tutorials n’he trobat dos que expliquen com tallar de forma acurada una imatge amb el gimp i ens informen de amb quin format hem de desar les imatges per a que el fons es vegi transparet.

Esper que vos sigui d’utilitat.



I l’altre:

domingo, 16 de diciembre de 2012

En la seva justa mida.


“De poco sirve que un profesor diga qué es lo que se está haciendo mal con los computadores y la Internet. Lo que realmente importa es lo que él hace. Por lo tanto, el desafío para los educadores es apropiarse de los nuevos medios, dominarlos, y sacar de ellos todo el provecho posible en función del desarrollo personal y grupal de sus alumnos”.

sábado, 15 de diciembre de 2012

Comunicació dins i fora de l'escola.

Realment, aquest és un tema complicat, doncs des del meu punt de vista necessita que es cregui en uns valor bàsics, com són l’escolta, el compartir, l’argumentació i l’acceptació de les diferents idees. Ja que sense aquest valor no pot haver comunicació en ambdós sentits.
Ara si volem fer això mitjançant les TIC ens hem de plantejar quines són les característiques dels agents que estaran implicats en aquesta comunicació, en altres paraules, hem de saber com són els subjectes per poder introduir aquest nou tema. Així hauríem de esbrinar quines són les habilitats relacionades amb les TIC de l’equip docent, si volem millorar la comunicació d’aquest grup de treball, o haurem de fer reunions o entrevistes per conèixer els coneixements dels pares envers el centre i les TIC, si volem millorar la relació entre aquestes parts.
Per tant, és obvi que encara que tots som individus no podrem fer servir exactament les mateixes activitats o eines per millorar un tipus de comunicació o altre. O sigui, haurem de respondre a la pregunta de quina comunicació volem millorar i després fer un diagnòstic per esbrinar en quines condicions es troben els subjectes implicats en aquesta.

Igualment, per fer tot això necessitem que el centre, que està format per persones, tingui aquests valors i vulgui participar d’aquest nou projecte, doncs amb ganes i uns recursos materials i formatius mínims podem portar a terme pràcticament qualsevol tasca. Implicació és la qüestió!

Per tant, en la meva opinió, el segon pas a fer seria formar ala agents en aquest nou camp de manera que l’entenguin com una eina més que ens ajuda a transmetre més informació i que ens ajuda a estar més a prop, però a poder ser sense caure en la dita d’Einstein: “Temo el día en que la teconología sobrepase nuestra humanidad”. Així que hem d’aconseguir arribar a un interval mitjà que ens permeti avançar sense destrossar el que ja teníem i era bo. Però tot això des d’una perspectiva cooperativa. En altres paraules hem de participar conjuntament amb altres grups que cerquin el nostre mateix objectiu.

No obstant, tenim que ser conscients que potser ens trobarem amb entrebancs però això no ens ha de fer aturar-nos, sinó que haurem d’aprendre dels conflictes i millorar.

jueves, 6 de diciembre de 2012

Seguretat + suport + recursos mínims.


Ahir vàrem fer un debat a classe on es podien distingir tres rols, aquests són: els docents, el govern i el centre educatiu. Encara que a primera vista pogués semblar que hi hauria una diversitat d’opinions, al final ens adonarem que tots cercàvem el  mateix: una educació de qualitat on les TIC es tinguessin en compta. Però, igualment. ens adonarem que, de tant en tant, ens fa falta que algú ens recordi que totes les relacions humanes s’han de regir per una sèrie de patrons caracteritzats per alguns valors, com són: l’escolta, l’empatia i el respecte, i si això no es dóna és molt difícil que ens entenguem.

Després d’aquesta reflexió grupal, ens va sorgir la pregunta de què ens agradaria trobar a un centre educatiu per a nosaltres poder posar en pràctica tota aquesta informació envers les TIC, que ja portem tant incorporada.

Doncs, per a mi la resposta és molt senzilla. És cert que tot seria molt ideal si tinguéssim un ordinador per a cada alumne, una connexió a Internet ràpida, un servei de manteniment regular, etc. Però en la meva opinió la solució és més intangible. És a dir, tot resideix en el convenciment, les ganes i el suport. En altres paraules, consider que si una mestra vol treballar emprant les TIC pot fer-ho, simplement, amb seguretat ens sí mateixa i el que fa, suport de l’equip de docents que l’envolta i alguns recursos mínims, com serien: un ordenador per aula que funcioni, una connexió normal a la xarxa i molta implicació per la seva part i suport per part de qui l’envolta, tant altres companys com pares.

Potser això és més irreal, però des del meu parèixer demanem massa coses materials, quan amb bastant menys podem aconseguir uns resultats més valuosos. 

viernes, 30 de noviembre de 2012

Ments qüestionadores.


Durant les darreres sessions de classe m’he adonat que el que realment caracteritza el nostre grup – classe és l’afany per saber, les ganes d’investigar.

I per què dic això? Doncs, perquè els darrers dies he caigut en la conta que entre tots sempre ens estem qüestionant coses i, si realment és quelcom rellevant o interessant per a nosaltres, ho investiguem fins que trobem una solució satisfactòria. Per exemple, un company de classe durant la sessió pràctica de Power point va pensar que deuria d’haver alguna manera més senzilla de fer que en clicar en un espai apareguessin de forma ordenada les aplicacions que volíem, i la va trobar. En altra ocasió, entre unes quantes, varem començar a filosofar envers una cosa més intangible com és la felicitat, i el per què de considerar el arribar fins a ella una acció egoista.

És evident que hi ha reflexions, com aquesta darrera, que no tenen una resposta immediata, com va passar amb el primer exemple, però m’agrada el fet de veure que les futures docents és pregunten coses, siguin de l’índole que sigui, i a més ho comparteixen.

Un bon exercici per intentar reflexionar és escoltar i jo vos convit a escolar la lletra d'aquesta cançó:


Decisions.

Aquesta setmana hem reprès un tema que estava una mica apartat, com és: sobre què fem el treball multimèdia.
En un primer moment decidirem crear l’activitat partint d’un conte que parlava dels sentiments, però en intentar concretar la proposta didàctica que treballaríem en el power point ens adonarem que tal vegada era una temàtica complexa per tractar d’una forma tant impersonal.

No obstant, decidirem pensar-ho i cercar bibliografia per tal de decidir si aquests plantejament podria ser viable. Per tant, ara ens trobem en aquest punt, que, per a mi, no és irrellevant, doncs la base d’una bona fonamentació és la reflexió, ja que sense aquesta no es poden relacionar els objectius amb la posta en marxa o, si més no, no d’una forma acuradament argumentada. 
Hem de saber esperar...

viernes, 16 de noviembre de 2012

Una setmana estranya.


Aquesta setmana ha estat diferent, no sé ben bé perquè, però no ha estat com les altres. No obstant, això no vol dir que hagin set uns dies dolents, sinó més bé carregats de moltes experiències.

Hem rebut molta informació, entre les quals hi ha els resultats del primer parcial de l’assignatura. Aquests no han estat dolents, però podrien haver set millors. És a dir, vaig començar a estudiar enseguida que ens avisaren que tindríem examen, una setmana i mitja abans. Encara així no li vaig dedicar prou temps, doncs tenia moltes coses a fer i només em quedaven un parell d’hores lliures a les tardes o a les nits, que és quan menys capacitat de concentració tinc. Tot això per què ho dic, doncs perquè no estic satisfeta amb la meva nota però consider que és la que em toca en relació allò estudiat.

D’altra banda, aquesta setmana han passat altres coses que m’han donat peu a una altra reflexió un poc més profunda (clica aquísi la vols llegir).

jueves, 8 de noviembre de 2012

Quan un estudia...


Quan un comença a rellegir, tornar a mirar vídeos, repassar apunts, ... s’adona que hi ha conceptes o explicacions que fa un temps ja havien passat per la nostra ment, gràcies a: una conferència, un comentari, una reflexió, un llibre, etc.

Però és obvi que fins que no reflexionem, organitzem els conceptes i per tant acomodem idees no arribem a conclusions ni ha connexions eficients. I és precisament això el que m’ha passat avui de tarda quan he vist un vídeo d’en Jordi Adell quan ell feia la metàfora de l’educació com a un carruatge de cavalls, ja que aquest carruatge ja havia passat abans per la meva ment en un altre tipus d'explicació.

Vídeo:

Escola + família

Des del meu coneixement com educadora i monitora de temps lliure consider el tracte amb les famílies una part de la nostra tasca un tant complicada. No perquè no sigui important aquesta comunicació, que hauria de ser constant, sinó perquè simplement els pares fan paper de pares i els educadors rol d’educadors. 

Què vol dir això? Doncs, que és molt difícil que aquesta relació funcioni si les dos parts no aconsegueixen posar-se a la pell de l’altre i saber escolar, o sigui, entendre el què està pensant l’altre i assimilar el màxim possible el per què dels seus raonaments.
Tenint en compta això, qualsevol recurs que pugui millorar la comunicació entre l’escola i les famílies, des del meu punt de vista, és benvinguda.

En altre paraules, mitjançant les TIC els pares poden veure què fan els seus fills a classe, ajudar en aquest nou procés d’ensenyament que estan realitzant els seus fills des de casa, ... i, en conseqüència,  entendre quin és el procés que estan fent els seus fills, cosa que al meu parer els farà més partícips d’aquest i consegüentment més oberts a entendre tot allò nou que els hi hagi d’explicar la mestra.


{Escola + família = EDUCACIÓ} Tots fem Societat!
TIC amb la societat.

sábado, 27 de octubre de 2012

Copia i enganxa.

Aquí, amb l’Audacíty (com diu algú que jo conec), sí que serveix això de copiar i enganxar.
No vos ho creieu?
Doncs, mireu que ha sortit si també li sumem una mica d’altres tipus de retocs amb:
- "Sí" de Vicent Andrés Estellés
- i "Sense tu" de Teràpia de Shock.

Ir a descargar

Les caseres dels tresors.

Què són?
Segons Jordi Adell: “és un tipus d’activitat didàctica que utilitzen els docents que integren Internet al currículum. Són una sèrie de preguntes i una llista de direccions de pàgines web de les que es pot extreure les respostes. Algunes inclouen una “gran pregunta” que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés”.

Per a què o per què?
Després cada autor diu el que, segons la seva opinió, potencien les caseres, però la idea amb la que més em sent identificada és la de Luzón (2001). Ja que, entre altres coses, diu que les caseres ajuden a: desenvolupar destreses de cerca a la web i milloren les tècniques que faciliten una bona comprensió lectora, uns aspectes fonamentals, per a mi, en aquest món de tanta informació.

Com?
Per tant, això vol dir que les caseres del tresor per aconseguir el seu objectiu, fer que els destinataris arribin tot sols a uns coneixements mitjançant la cerca i la posterior reflexió, ha de tenir unes bones directrius. I com que aquestes eines utilitzen les preguntes per a guiar l’aprenentatge, necessitem qüestions ben formulades. Però no només això, sinó que, com la web està plena d’informació, nosaltres, els docents, hem hagut de cercar aquelles pàgines d’Internet que considerem més adients, per a que cerquin dins d’elles i que donin resposta les característiques del grup-classe amb el que estem treballant (els seus dubtes, els seus coneixements previs, els seu interès, les seves necessitats, etc.).


Aquí teniu uns expemples realitzats per una escola d'Andalusia:
Les caseres d'una escola d'Andalusia.

Així, segons el meu punt de vista, la casera que ens ha tocat analitzar a nosaltres (Animals domèstics i salvatges) no compleix moltes de les característiques bàsiques que, segons el que jo he entès, ha de tenir una bona casera.

En primer lloc, no crida l’atenció dels infants, bàsicament perquè no hi ha imatges, ni varietat de colors, ni lletres que incitin a la lectura. Tot és d’un únic color, el verd, que encara que és alegre, segons el punt de vista, és massa monòton no variar de color a cap apartat de la casera (introducció, preguntes, enllaços i gran pregunta).

D’altra banda, no s’indica en cap apartat a quina edat va dirigida per tant allí jo hi veig una manca d’informació envers sobre quins són els destinataris.

I ja per acabar, els enllaços o hipervincles on han de clicar els infants estan escrits en lletres molt petites i si realment va dirigit a al·lots d’infantil pens que no s’ha tingut en compte les seves capacitats, com en aquest cas la motricitat fina amb el ratolí. A més, que s’haurien de revistar aquests anomenats enllaços, ja que n’hi ha molts que no funcionen.

viernes, 19 de octubre de 2012

És suficient el que diu a la normativa?

Segons la meva opinió la normativa diu el mínim que ha de dir, o sigui, que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació s’han de fer servir des dels inicis de l’escolaritat perquè són mitjans i eines útils per al nostre desenvolupament social i a més estan en la nostra vida quotidiana, per tant l’escola no les pot obviar.

Però que digui això no implica que sigui suficient, és a dir, allò ideal seria que a la normativa es donés més informació concreta per a que aquestes dades, que ja ens facilitan, no es mal interpretin i així no només empressin les TIC qui les vol usar.

No obstant, filar més prim envers el que s’ha de dir o no a la normativa és un problema, doncs especificar massa implica no donar llibertat i per tant tallar la creativitat d’uns o altres.
És a dir, introduir les tecnologies a l’aula per part d’un professor és un procés, com diu Jordi Adell, ja que els mestres primer han d’aprendre a fer-les servir, després adaptar-se a aquets recursos, posteriorment han de provar a fer les classes introduint aquestes eines, seguidament fer-les seves i ja, en darrera instància, intentaran utilitzar-les de forma innovadora. Però com és obvi, per arribar fins aquí els educadors necessiten temps i precisament pens que és això el que s’hauria d’incloure a la normativa.



En altres paraules, a la llei no pots dir com han de fer servir les tecnologies, perquè cadascú ho farà segons les seves possibilitats i capacitats, però si que pots advertir del fet que és la responsabilitat dels docents innovar, per arribar a cada nen i que per això és útil saber fer servir tot tipus d’eines, incloses les TIC.

Però quin és el problema? Doncs, que els centres ni tant sols apliquen el que ara és diu a la normativa, per tant si els hi demanem més, ho compliran? No, veritat?
Així que, què hem de canviar per a que els centres, i per tant el personal docent, entenguin que és cosa seva posar en marxa un canvi?

miércoles, 10 de octubre de 2012

Una per riure...


Durant aquestes dues setmanes hem fet un taller de imatge per aprendre a fer servir un programa per al retoc fotogràfic, més concretament el Gimp.

Ha estat una experiència nova i com a tal, de vegades, era frustrant i altes divertida. Per què frustrant? Doncs, perquè en fer servir una eina nova sempre hi ha coses que un no sap fer o problemes que un tot sol no sap solucionar, almenys en el temps que un voldria, així que un comença a dir-li bestieses al ordinador o a picar amb el ratolí, com si aquest fos una pedra... jejejeje.
I per què divertida? Perquè en realitzar aquest tipus de tallers tots junts un s’ajuda d’altres companys i comparteix punts de vista, a més que l’activitat en sí (retocar una imatge pròpia amb elements nous) ja és molt entretinguda i desestressant.

Per tant, aquí vos deix el resultat dels retocs, a veure que vos sembla:







viernes, 5 de octubre de 2012

Com volem introduir les noves tecnològies en aquesta societat?

Després de llegir l’article d’en Manuel Area ("Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación", 2002) un queda atabalat. És a dir, vivim en un món capitalista, consumidor, en el que ens han fet entendre la globalització com un bé per a tots, però que realment produirà benestar a ben pocs.

Igualment, els nostres governs s’han volgut beneficiar del desenvolupament de les noves tecnologies per al desplegament dels seus objectius i altres, però s’han topat amb que les institucions i la població no estan preparades per assimilar tant ràpidament l’ús d’unes noves tècniques.   

És per això que és molt important aturar-se a pensar i reflexionar envers la pregunta que Area ens fa: quin model de societat de la informació volem aconseguir? I per tant, quin paper volem que juguin les noves tecnologies?

És a dir, vivim en un món ple d’informació, al que a més s’ha produït una generalització de les cultures, formes de fer, pensar, vestir, etc., el que ens fa perdre la diversitat que ens identifica. Per tant, cert i segur, que la forma en la que eduquem a les noves generacions ha d’anar en concordança amb aquest canvi.

Així doncs, tenint en compta tots aquest factors, que no són pocs ni irrellevants, com volem que les noves tecnologies formin part del nostre món? En altres paraules, tots aquest canvis ens fan pensar en el model educatiu que tenim aquí: aquest dona resposta a les necessitats que ara tenim a la societat? O esta basat en una altra època i per tant ja no és tant vàlid? Volem canviar-ho? Doncs, quin paper volem que jugui la tecnologia en aquest nou model? Volem que els nous ciutadans siguin crítics i sàpiguen extreure de tot aquest excés d’informació que els envolta allò realment rellevant?

Sí és així, haurem de cercar un nou tipus d’alfabetització que englobi tots aquest canvis, una multialfabetització com diu Area. Un procés mitjançant el qual els ciutadans sàpiguen accedir a la informació, localitzar-la, transformar-la i explicar-la d’una forma crítica.

Per saber més:

viernes, 28 de septiembre de 2012

Què és un bloc? I un edubloc?


Després de llegir algunes definicions i de palpar, amb les meves vivències personals, durant quatres anys, què és un bloc. Puc dir que un bloc és un espai on-line que et permet compartir informació i interactuar amb altres sobre aquesta informació o no.

És una eina útil per aprendre, per recuperar informació, per debatre, per exposar opinions, per treballar en equip, ... i tot això de forma gratuïta i en xarxa. És a dir, per poder comunicar de qualsevol part del món i d’això jo puc donar fe.
I un edubloc és un bloc d’educació. Per tant, imagineu tots aquest beneficis, exposats al paràgraf anterior, en l’educació? És magnífic, no?

És obvi que tot té coses positives i negatives, però tot depèn de com s’empri i per a què. Per tant anem a fer servir aquets nous recursos des d’una perspectiva coherent.

Sinó, mirau la imatge d'aquí.

Un enllaç, sabeu on?


En aquesta entrada hem hagut de cercar una imatge i penjar-la mitjançant el codi HTML i a més enllaçar-la a la web d’on l’hem trobat.

Vos agrada la imatge?


  Opina sobre educaconTIC


miércoles, 26 de septiembre de 2012

Hem trobat el codi embed?


Avui és la primera sessió pràctica hem hagut de crear aquest bloc i agregar-li tots els gatges que veieu a la dreta. Igualment, hem cercat una imatge i un vídeo per penjar-los al bloc, com a demostració de que sabem cercar el codi embed.

Aquí vos deix el vídeo que he cercat,
Esper que vos agradi!