sábado, 27 de octubre de 2012

Les caseres dels tresors.

Què són?
Segons Jordi Adell: “és un tipus d’activitat didàctica que utilitzen els docents que integren Internet al currículum. Són una sèrie de preguntes i una llista de direccions de pàgines web de les que es pot extreure les respostes. Algunes inclouen una “gran pregunta” que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés”.

Per a què o per què?
Després cada autor diu el que, segons la seva opinió, potencien les caseres, però la idea amb la que més em sent identificada és la de Luzón (2001). Ja que, entre altres coses, diu que les caseres ajuden a: desenvolupar destreses de cerca a la web i milloren les tècniques que faciliten una bona comprensió lectora, uns aspectes fonamentals, per a mi, en aquest món de tanta informació.

Com?
Per tant, això vol dir que les caseres del tresor per aconseguir el seu objectiu, fer que els destinataris arribin tot sols a uns coneixements mitjançant la cerca i la posterior reflexió, ha de tenir unes bones directrius. I com que aquestes eines utilitzen les preguntes per a guiar l’aprenentatge, necessitem qüestions ben formulades. Però no només això, sinó que, com la web està plena d’informació, nosaltres, els docents, hem hagut de cercar aquelles pàgines d’Internet que considerem més adients, per a que cerquin dins d’elles i que donin resposta les característiques del grup-classe amb el que estem treballant (els seus dubtes, els seus coneixements previs, els seu interès, les seves necessitats, etc.).


Aquí teniu uns expemples realitzats per una escola d'Andalusia:
Les caseres d'una escola d'Andalusia.

Així, segons el meu punt de vista, la casera que ens ha tocat analitzar a nosaltres (Animals domèstics i salvatges) no compleix moltes de les característiques bàsiques que, segons el que jo he entès, ha de tenir una bona casera.

En primer lloc, no crida l’atenció dels infants, bàsicament perquè no hi ha imatges, ni varietat de colors, ni lletres que incitin a la lectura. Tot és d’un únic color, el verd, que encara que és alegre, segons el punt de vista, és massa monòton no variar de color a cap apartat de la casera (introducció, preguntes, enllaços i gran pregunta).

D’altra banda, no s’indica en cap apartat a quina edat va dirigida per tant allí jo hi veig una manca d’informació envers sobre quins són els destinataris.

I ja per acabar, els enllaços o hipervincles on han de clicar els infants estan escrits en lletres molt petites i si realment va dirigit a al·lots d’infantil pens que no s’ha tingut en compte les seves capacitats, com en aquest cas la motricitat fina amb el ratolí. A més, que s’haurien de revistar aquests anomenats enllaços, ja que n’hi ha molts que no funcionen.

No hay comentarios:

Publicar un comentario